Fem xarxa

Durant aquests dies intentarem contactar directament amb el major nombre de persones de diferents Centres Educatius per a fer xarxa en favor de l’Escola Inclusiva.

Si voleu formar-ne part com a comissió d’inclusiva de la vostra escola o a títol particular amb infant a l’escola, hem obert un grup de whatsapp per anar compartint, debatent i estar al dia d’accions o dubtes que puguin anar sorgint.

Si us interessa ens podeu escriure un mail amb el vostre nom, escola d’on veniu i el telèfon.

Gràcies

Formulari de contacte, fent clic a la imatge o al nostre correu electrònic:

gaminbcn@gmail.com

Anuncis

Xerrada: On estem i on està l’horitzó de l’escola inclusiva

El pròxim 9 d’abril a l’Escola La Muntanyeta la Marta farà una xerrada sobre Escola Inclusiva.
Cal apuntar-se seguint el següent enllaç:
https://ampamuntanyeta.wordpress.com/2019/03/21/9-dabril-xerrada-sobre-lescola-inclusiva

L’escola, inclusiva sempre

Arrel del debat que hi ha sobre l’escola inclusiva. Hem cregut necessari compartir la nostra manera de percebre-la, per aquesta motiu aquests dies hem estat fent publicacions al respecte.

I continuem amb una entrada de la Cristina, membre de GAMIN.

https://petitsretallsdevida.wordpress.com

¿Tenim clar que parlem dels drets fonamentals de les persones a ser tractades per igual i amb les mateixes condicions? La segregació mai serà un medi per a la inclusió. La separació és immoral, la miris com la miris.

Jo puc entendre la visió de les famílies que pateixen: pels seus infants, pels ratis, per l’especialització de mestres, pel personal terapèutic com logopedes o fisioterapeutes o pel personal sanitari a les aules. Això ho entenc.

El que no entenc és com es continua recolzant el fet de mantenir escoles que aïllen, separen i fomenten aquestes diferències. I com no lluitem plegades, per a traspassar els recursos d’aquestes escoles d’educació especial o per baixar ratis a les escoles ordinàries perquè totes les nenes i nens tinguin els mateixos drets.

Crec que puc afirmar que totes defensem l’escola inclusiva. Però aquests que protegiu l’escola especial i critiqueu els que diem que no haurien d’existir, no ens esteu escoltant.

No us esteu dignant a saber què diem, ni què demanem. He vist vídeos i he llegit el vostre manifest i no us entenc. Ho intento, però només m’ompliu de tristor i impotència.

No entenc aquestes ganes de crear debat, on no n’hi hauria d’haver. Hem de mirar pels nostres fills i no per altres interessos, evidentment econòmics i molt poderosos (massa), que prefereixo no comentar. Almenys ara.

Què l’escola especial ha estat l’únic lloc on el teu fill o la teva filla ha tingut l’atenció adient?

Què a l’escola especial tenen logopedes, fisioterapeutes, psicòlogues, uns ratis baixíssims, piscina, equinoteràpia, etc.?

Què l’escola d’educació especial va ser la resposta que buscaves perquè la teva filla anés contenta a l’escola?

Què l’escola d’educació especial ha fet que el teu fill aprengui i no estigui “aparcat” a l’aula?

Què a l’escola d’educació especial ha tingut la infermera que li ha pogut fer les cures quan les ha necessitat sense haver d’anar-hi tu?

Què l’escola d’educació especial ha fet que deixessis de barallar-te amb Eap, Consorci, Ensenyament, direccions de centres, mestres, etc.?

FELICITATS! És el que volem totes, però ho volem a les escoles ordinàries.

Us creieu que nosaltres volem que els nostres fills pateixin? Què no aprenguin? Què no tinguin els recursos que mereixen? Què no estiguin atesos com haurien?

Realment, creieu que una mare vol això per la seva filla?

Esteu tan obsessionats criticant-nos, fent campanyes en contra del que defensem nosaltres (i el que recolzen els Drets Humans), que no veieu que en el fons volem el mateix: la felicitat dels nostres, l’atenció que necessiten i que es desenvolupin més enllà de les seves possibilitats. Però a diferència de vosaltres, nosaltres ho volem TOT amb TOTS.

Continuar amb aquestes escoles i, per tant, amb la segregació, és inviable per a crear una escola inclusiva. Aquí parlem de diners, sí, de molts diners que no arriben a l’escola ordinària, per què?? Us ho imagineu? Jo per desgràcia sí. 

Ah! I no volem que totes aquestes bones professionals que en formen part desapareguin i vagin a l’atur, no estem boges, les volem a les nostres aules i a les nostres escoles.

Volem una escola on tots els infants puguin estar atesos com es mereixen. Una escola on creixin persones lliures, diverses i plurals. On totes tinguin les mateixes oportunitats, cadascuna dins les seves possibilitats, i on la que necessita més, ho tingui sense el desgast de les famílies per barallar-se amb tots per obtenir el que és un dret. 

Un dret que avui en dia no es compleix.

Els mitjans són importants, però la nostra actitud per voler fer real el canvi ,a una societat més justa, ho és més.

Cada vegada que una mare em diu que durà al seu fill a compartida o educació especial no puc deixar de sentir tristor. M’adono que encara tenim molta feina per fer, molta pedagogia pendent i molta lluita per endavant.

Si reclamem una societat inclusiva, hem de començar a reclamar una escola inclusiva. I hem de començar ja, demà serà un dia perdut.

Les gàbies ni pels ocells

Fa uns dies que corre aquest un vídeo que neix arran de la campanya “escola inclusiva si, especial també”. Tenim absolut respecte per aquests nens i nenes però no ho tenim pel sistema educatiu que els ha portat a aquesta gàbia daurada.

Ni els ocells ni les persones han d’estar en gàbies separats dels seus iguals.

Compartim la publicació de la Fundació Gerard perquè defineixen amb paraules millors que les nostres, ABSOLUTA CONDEMNA per al vídeo esmentat.

https://www.facebook.com/573129612709314/posts/2227524820603110?sfns=mo

Decir que la Educación Inclusiva es como meter a un pájaro en un acuario no es desconocimiento, ni convicción; es manipulación interesada y dirigida.

La Educación Inclusiva no implica meter a nadie en ningún lugar, sino que hay un lugar esperando, perfectamente flexible y diverso como para que todos y todas se sientan a gusto y respondidos como merecen.

Intentar crear un estado de opinión contrario a que los alumnos y alumnas con diversidad funcional puedan educarse junto a sus iguales en escuelas comunes, apelando al miedo, a la compasición, y a una reivindicación obsoleta de la diferencia, deja en evidencia que la resistencia a la desaparición del modelo de escolarización segregada no tiene argumentos que la justifiquen, y sí tiene mucho que ocultar.

Eludir en esas campañas el mencionar que la educación Inclusiva es un derecho humano y tergiversar explícitamente sus bondades para promocionar el modelo de la segregación es una estrategia más que miserable.

Los pájaros ni pueden vivir en acuarios, ni tampoco deben vivir enjaulados; porque esto último es lo que representa la segregación, el no acceso a un derecho fundamental como es la EDUCACIÓN.

Los pájaros deben vivir libres, esa es su razón de ser, ni más ni menos.

Que el Estado no esté garantizando ni efectuando adecuadamente el derecho humano a la Educación Inclusiva no justifica las campañas de apoyo a la escolarización segregada. Lo deseable sería que todos y todas reclamáramos que aquél cumpla con sus obligaciones.

NUNCA DE ESPALDAS A LOS DERECHOS HUMANOS, SI NO AVANZAMOS DE FRENTE A ELLOS, NUESTRA SOCIEDAD PUEDE PERDER LO MÁS VALIOSO QUE TIENE.

No segregació. No integració. No discriminació

Sense cap dubte l’escola que volem és l’escola que treballi per a la inclusió. No oblidem que és un Dret Humà Fonamental que no s’està complint.

Escolaritzar de forma segregada no és cap dret fonamental; el que sí que ho és, és escolaritzar de forma inclusiva i, això és el que cal exigir a l’Estat, que compleixi amb la seva obligació.

Us posem a continuació una entrada de Fundació Gerard amb la que compartim visió.

https://www.facebook.com/573129612709314/posts/2226220354066890?sfns=mo

Que la Educación es un derecho humano Fundamental, no es discutible, ni opinable, ni debatible. Que la Educación, lleva además implícito el hecho que ésta debe ser “inclusiva”, tampoco lo es; aunque todavía hay muchos y muchas que piensan que lo de “inclusiva” es un mero calificativo prescindible que ni la define ni forma parte de sus fundamentos.

La Educación Inclusiva es un derecho humano Fundamental, reconocido en tratados Internacionales que el Estado Español ha ratificado y que, en consecuencia, forma parte de su ordenamiento interno jurídico y es de obligado cumplimiento. A pesar de ello, parece que se trate de un derecho humano de segunda categoría, o directamente de un derecho no humano, o más claramente algo que, no sé muy bien cómo definir pero que, carece de derechos en la práctica; sí, un derecho humano fundamental que no acaba de desarrollarse y efectuarse como tal en nuestro Estado. No solo porque y principalmente se incumple su mandato, sino también porque no se ha acomodado en nuestra conciencia colectiva. El resultado de ello es que la resistencia a reconocerlo y a efectuarlo lo sitúa en un escenario pre -derecho y lo rebaja a la categoría de principio o valor ético humano al cual hay que tender. Pero el derecho humano a la Educación Inclusiva ya “es” y, por lo tanto, no deberían caber debates que afectaran a su esencia, ni que lo tergiversaran de manera espuria. Digamos que se puede opinar sobre los detalles de su puesta en práctica, pero no sobre sus fundamentos, ni desde luego sobre sus bondades. Los derechos humanos se establecen siempre como tales para mejorar como humanidad, no para perjudicar a nadie y, esto tampoco es cuestionable.

En los últimos meses se ha suscitado un intenso debate alrededor de esta cuestión, desde un sector que se siente amenazado por el hecho que la efectividad de este derecho conlleve la desaparición del modelo de escolarización segregada, ya sean los centros de educación especial como las aulas específicas dentro de los centros ordinarios. Desde mi humilde opinión, y a corto plazo por lo menos, no veo en nuestros gobiernos –cualesquiera que sean-, una firme voluntad de cumplir con los tratados internacionales que proclaman que la Educación – que es un derecho humano Fundamental- lleva implícito el hecho que debe ser Inclusiva. Aun así, son muchos y muchas los que, tanto particularmente como a nivel asociativo e incluso Institucional, han iniciado campañas públicas en las que se muestra la escolarización segregada como algo indispensable –ni que sea para algunas casuísticas-, y que no debe desaparecer.

El problema, desde mi punto de vista, tiene unos límites muy claros y está muy bien definido, pero se ha desbordado y difuminado de tal forma que se ha trasladado su núcleo a aspectos periféricos, desviando así la atención de lo relevante a cuestiones que, aunque están relacionadas, no lo definen. El problema concretamente es “la falta de garantía y efectividad de la Educación Inclusiva por parte de nuestro Estado”; el problema no es pues la educación segregada, aunque, como explicaré más adelante, ésta sea la causa principal del mismo. Dicho en plata, España está obligada a garantizar y hacer efectivo el derecho a la Inclusión de todos los alumnos sin excepción, disponiendo la calidad y los recursos pertinentes, para que puedan educarse en una sola escuela común, en lugar de tener que hacerlo de forma separada , muchos de los que presentan una diversidad funcional. Sin embargo, de forma paradójica, hasta día de hoy, lo que sí que viene garantizando el Estado es la escolarización segregada –todo y que ésta no es un derecho humano fundamental. Luego es el Estado quien está obligado a resolver tal cuestión, más que contradictoria, independientemente de si a unos les gusta más o les gusta menos; y no puede eludir dicha responsabilidad.

Centrando pues el problema en la cuestión de la obligación del Estado de garantizar el derecho a la Educación Inclusiva, mi reflexión al respecto es la siguiente:

Desde la filosofía jurídica, un derecho humano Fundamental se define en primer lugar, por una norma que establece un estado de cosas a la que cualquier persona debe poder acceder, si así lo desea; en segundo lugar, por una titularidad, que se posee automáticamente por el solo hecho de ser un ser humano; y por último, por el objeto del derecho, es decir, ese estado de cosas establecido en la norma. Pues bien, cuando se habla de derechos humanos fundamentales, se habla de una cierta “irrenunciabilidad” a los mismos, es decir, que uno no puede renunciar a ellos porque sí, como sí sucede en otros derechos no humanos. Existe un consenso bastante claro en lo que respecta al carácter irrenunciable tanto de la norma como de la titularidad, con independencia de la voluntad que se tenga al respecto, pero no tan claro respecto al “objeto” del derecho, interpretando algunos autores que éste, sí sería “renunciable”, en el momento que la persona pudiera decidir que “no quiere acceder a ese derecho”, lo cual no implicaría que se perdiera ni la titularidad ni la norma.

Lo relevante en el caso del derecho a la educación Inclusiva, al igual que sucede con otros derechos humanos, es que toda persona –y por supuesto también el Estado-, tiene el deber de no obstaculizar o impedir el acceso a dicho derecho, por su carácter de humano y fundamental, lo cual, en principio, no sería incompatible con la decisión de algunos de no acceder a dicho derecho, según la interpretación –como dije- de algunos juristas.

El problema deviene cuando la renuncia a dicho acceso (esto sería la renuncia al “objeto” del derecho), lleva pareja la decisión de una educación segregada que, no es un derecho humano fundamental y que, no es viable si no es por el detrimento de la escuela común.

Como dije anteriormente, el Estado no está obligado a garantizar la segregación ni a mantenerla, pero menos aun si precisamente ella, es uno de los principales obstáculos que actualmente está comprometiendo seriamente el acceso de todos aquellos que “sí quieren” acceder a una educación Inclusiva, o de los que se han visto obligados a abandonarla y a escolarizarse en centros o aulas especiales.Por definición, la segregación, quedaría fuera de lo que implica el derecho a la Educación pues, como dije, esta última lleva implícito el hecho de la inclusión.

La realidad educativa en nuestro Estado, que todavía hoy mantiene la escolarización segregada, es que, para ello, ha sido necesario y lo sigue siendo el “obligar” a muchos alumnos y alumnas a escolarizarse en centros de educación especial y aulas específicas. De no ser así, las matrículas no alcanzarían justificar ni las infraestructuras ni las cantidades ingentes de recursos que se invierten en segregar a ciertos alumnos. Por lo tanto, y esto es una realidad más que evidente, el sistema de educación segregada subsiste gracias a la obstaculización de la efectividad del derecho Humano Fundamental a la educación Inclusiva en una escuela común, a lo que hay que añadir que, ésta última, además, ve como muchos de los recursos que necesitaría, se destinan a satisfacer a esos centros específicos que contradicen los pilares de dicho derecho.

La escolarización segregada es inviable en un supuesto escenario en el que todos los recursos deban dirigirse a abastecer la escuela común de todos y todas, por lo menos, en el ámbito de lo público; ésta sí es la obligación del Estado: dotar de recursos a la escuela inclusiva.

Por otra parte, no debemos olvidar una cuestión que, en este caso, añade dudas más que razonables y relevantes sobre la perpetuación de cualquier tipo de pseudoeducación segregada –incluso aunque se demostrara su viabilidad económica y su no interferencia en el sistema educativo inclusivo- , y es el hecho de que los titulares del derecho a la educación inclusiva son los propios alumnos y, cuando se trata de personas con diversidad funcional, la “renunciabilidad” al objeto de dicho derecho, debería entonces ser ejercida por ellos mismos -derecho a la autodeterminación- y no por sus padres o tutores legales, como es lo habitual.

En resumen, se puede decir que, la educación ordinaria no obstaculizaría ni impediría el desarrollo de la especial en un supuesto caso de coexistencia perpetua de ambas pero, ésta última sí que ha comprometido y sigue comprometiendo a la primera; la segregación compromete la Inclusión, el desarrollo de una sola escuela, la común para todos y todas, donde son los propios alumnos los que deben decidir sobre su educación.

Es por esa razón que, el Estado, para promover y garantizar el derecho humano a la Educación Inclusiva, no puede obviar la principal barrera al mismo hoy en día –la segregación por diversidad funcional- y, en consecuencia, debe planificar un solo sistema educativo en el que, no cabe ningún tipo de escolarización o modalidad que no sea la inclusiva.

Escolarizarse de forma segregada no es ningún derecho humano fundamental; lo que sí que lo es, es escolarizarse de forma inclusiva y, eso es lo que hay que exigir. Esa premisa es la que nos debería unir a todos, y con las máximas garantías y calidad. El problema entonces, hay que enfocarlo sobre la tan anhelada escuela común, y no desviarlo al mantenimiento de la escolarización segregada. La educación Inclusiva por definición debe dar respuesta a todo el alumnado, sin excepción; esa es la exigencia, y ese es el mandato.

Xerrada- Taller: Pensant en Escoles Inclusives

La comissió inclusiva de Sant Andreu ens proposa un taller adreçat a docents, professionals d’educació especial, monitors escolars i famílies.

L’objectiu d’aquest taller és iniciar un procés de reflexió que permeti promoure canvis cap a escoles més inclusives a través del desenvolupament de cultures, polítiques i pràctiques que afavoreixin la participació i l’aprenentatge de tots els alumnes, amb èmfasi en aquells que tradicionalment han estat objecte de discriminació i han experimentat barreres per accedir i participar en el sistema educatiu sota condicions d’igualtat.

Ens proposem:
– Generar un espai de reflexió, intercanvi i aprenentatge sobre inclusió educativa i atenció a la diversitat.
– Comprendre que la idea d’una educació més inclusiva forma part de la tasca d’avançar cap a sistemes educatius de major equitat i qualitat per a tot l’alumnat, en compliment del dret que els assisteix a tots ells i independentment de les condicions personals, socials, etc.

Continguts:
-Cultura Escolar Inclusiva: Conjunt de valors, creences, normes i actituds que promouen el respecte i valoració de les diferències i el desenvolupament de comunitats escolars que fomenten la plena participació i l’aprenentatge de tots.
-Pràctiques Educatives per a la Diversitat: Conjunt d’estratègies, experiències, recursos i suports que faciliten la participació i el màxim aprenentatge i desenvolupament de tots i cada un, afavorint la interacció i l’enriquiment mutu.
-Gestió centrada en l’Aprenentatge i la Col·laboració: Organització, direcció i administració dels recursos humans i materials orientats al desenvolupament d’una comunitat d’aprenentatge i participació.

Metodologia:
Durant el desenvolupament del curs utilitzarem una metodologia de taller activa-participativa, la qual consisteix en la comprensió, anàlisi i reflexió de la tasca educativa, el context actual i les aportacions de bibliografia actualitzada en relació a la diversitat a l’aula i les característiques de les escoles inclusives. Amb espais de treball individual i col·lectiu per compartir experiències i construir coneixements de manera conjunta al voltant dels aprenentatges del taller.

El taller l’impartirà Silvana Corso, professora d’història i especialista Superior Universitària en Intervenció Educativa davant Trastorns de l’Aprenentatge i en Estratègies d’Inclusió Educativa.

Per participar al taller és necessària la inscripció prèvia fent clic aquí.

Organitza: Comissió Inclusiva Districte Sant Andreu (Actualment formen part de la comissió les AMPA / AFA de les escoles: Eulàlia Bota, Ignasi Iglesias, Turó Blau, Can Fabra, La Maquinista, Congrés Indians, El Sagrer, Pompeu Fabra, Ferran i Clua, Institut Martí Pous)

Resumint:
PENSANT EN ESCOLES INCLUSIVES
Adreçat a docents, professionals d’educació especial, monitors escolars, vetlladors i families.
Ponent: Silvana Corso
Dia: 26 de gener
Xerrada: 11:00-13:00 hrs.
Taller: 16:30-20:00 hrs.
Lloc: Ateneu l’Harmonia
Inscripcions aquí

xerrada taller

Us esperem a totes!

Educar i escolaritzar fills amb diversitat

El passat 17 d’octubre vam poder formar part del III Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana. Segregació(ns). Nosaltres participàvem a la Taula 1: Experiències vitals i personals de segregació, concretament la nostra intervenció va ser com Educar i escolaritzar fills amb diversitat funcional.

En representació del GAMIN va intervenir en aquesta primera taula rodona la Marta Cruz. De manera amena va traslladar als assitents la realitat que vivim dia a dia les famílies amb filles i fills amb diversitat.

Va ser un debat molt interessant. Podeu veure un resum confegit per la Cecilia Bayo sobre aquesta primera taula rodona que ella mateixa presentava, en el següent enllaç: El Diari de l’Educació.

També podeu veure el vídeo íntegre de la nostra intervenció (poc més de 15 minuts) al següent enllaç: Fills amb diversitat funcional

IMG_8771IMG_8772

Manifest: això NO és inclusiva

#aixonoesescolainclusiva

El passat 8 d’octubre, les persones que integrem el Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva (GAMIN) ens vàrem reunir per parlar sobre la implantació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. 

En el seu punt 1, el Decret defineix explícitament que «l’atenció educativa a l’alumnat comprèn el conjunt de mesures i suports destinats a tots els alumnes, amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament personal i social i perquè avancin en l’assoliment de les competències de cada etapa educativa i la transició a la vida adulta, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu». En aquest sentit, doncs, ens hem mogut per saber de primera mà quina ha estat la nova organització pedagògica i quins recursos s’han incorporat al sistema a fi de donar resposta a un dret fonamental de la infància. 

Totes nosaltres tenim fills i filles escolaritzats i escolaritzades en diferents etapes, i hem constatat, en primera persona, que no només no s’avança vers la implantació del model d’escola inclusiva, sinó que, a més, l’Administració ha retallat la ja molt minsa assignació de recursos per a la inclusió. 

Per corroborar la nostra impressió, hem parlat amb escoles i claustres i ens han confirmat el que nosaltres ja havíem percebut: no hi ha hagut un canvi de model ni una ampliació de recursos, i molts centres estan patint grans retallades. 

En alguns casos, fins i tot, ens han dit que han escrit cartes adreçades a la gerència del Consorci d’Educació de Barcelona i a la Conselleria d’Ensenyament, per exposar la situació dels centres i han fet denúncia de l’estat precari en el qual es troba l’alumnat amb diversitat. Per tant no ho sabem només nosaltres, l’Administració també n’està al corrent. 

Considerem que la situació és insostenible, sobretot quan els polítics s’omplen la boca amb la paraula INCLUSIÓ. Creiem que ha arribat l’hora de fer una crida a totes les famílies de persones amb diversitat funcional escolaritzades a Catalunya per tal que denunciïn, davant els responsables directes, el malestar, l’abandonament i la inacceptable manca de recursos que redunda en la vulneració dels drets dels seus fills i filles. 

Per tot això, iniciem, des de GAMIN, una campanya de visibilització per denunciar que: 

A Catalunya l’escola NO és inclusiva i està molt lluny de ser-ho. 

L’Administració autonòmica catalana desatén els alumnes amb diversitat funcional.

Els polítics catalans parlen d’inclusió, però no es materialitza amb gestos concrets a les escoles. 

Volem materialitzar la nostra campanya de denúncia amb tres accions: 

1) Per tal que l’Administració no segueixi tapant la realitat de la inclusió a Catalunya o al·legant desconeixement, volem omplir el Departament d’Ensenyament amb la nostra realitat. És per això que demanem a les famílies que pateixen la mala gestió de les polítiques d’inclusió que escriguin a l’Honorable Senyor Bargalló, Conseller d’Educació, i li expliquin, fil per randa, tot el què viuen i li preguntin què pensa fer per resoldre-ho. Heu d’escriure una carta a l’adreça següent: 

Hble. Sr. Josep Bargalló Valls 

Conseller d’Ensenyament 

Via Augusta, 202-226 

08021 Barcelona 

2) També creem l’etiqueta #aixonoesescolainclusiva per donar a conèixer aquesta situació a les xarxes socials i us demanem que esmenteu, en les vostres piulades o comentaris, a l’Honorable Senyor Conseller d’Educació (@JosepBargallo) per tal de visibilitzar el greuge que patim les famílies afectades. 

3) Per últim, demanem a les institucions que sí lluiten pels drets de les persones amb diversitat, que s’uneixin en la denúncia de les vulneracions i fem un front comú que faci saber als nostres representants polítics que el camí actual no és l’adient, que estan perjudicant a persones vulnerables i que no pensem permetre-ho per més temps. 

Barcelona, octubre de 2018 

Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva (GAMIN) 

Federació d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya (FAPAC) 

Assemblea Groga de Gràcia (AGG) 

Manifest inclusiva GAMIN